Alguns dies
Març, 2019
Beneixama
“Març va vindre i com ningú va voler eixir a jugar amb ell,
i tu tampoc estaves
i les finestres estaven obertes però les portes tancades
va decidir que sols alguns dies
és permetria el luxe de ser feliç
però sols alguns dies”
Alguns dies se’ns menjarà la soledat
o nosaltres a ella
de tant pensar-la
de tant odiar-la, rebutjar-la
de buscar persones buides per omplir els buits
que ocupa, que plena
igual que es plena el poble
de gent en estiu
de gent sola,
acompanyada
feliç,
o simplement viva
Viva com nosaltres
Quan ens veiem
Quan omplim Whatsapp de cançons
plenes de lletres aparentment plenes
Però no tant com nosaltres
Quan ens tornem a veure, quan estem vius
Vius de vore'ns la cara
de tornar a ser estiu
Alguns dies se’ns menjarà la soledat
Igual que juny es menja les nits
els finals feliços, els que ja no existeixen
Els que les fogueres cremen
Els que sols són idíl·lics als llocs
On no existeix la soledat,
on no és estiu
on no estàs tu
Alguns dies no serà ella la primera en despertar-me
En avisar-me amb rialles
Diguent-me ja estic ací
Mai me n’he anat
Alguns dies
Seran millors que aquests,
Alguns arribaran
O ja han sigut i els he passat
pensant en omplir un buit
Que potser
Era el més pròxim a estimar
El més llunyà a la soledat
Del que algun dia,
potser
estiguem
Alguns dies
No pensaré en cridar-te
Seran els dies que m’haja trobat
En mig del mercat potser
Comprant el pa o qui sap,
Parlant en la gent del poble
Pensant en agafar el torn a la verduleria
Que m’abuela volia bajoques per a la paella
I jo vull cridar-te
I ara em toca a mi
Un quilo i mig
De paraules boniques,
Que porte un mal dia
Per favor i gràcies
Alguns dies deixaré d’escoltar
Les teues cançons
La teua llista i mitja meua
Qui és l'últim?
Deixaré de buscar fotos nostres
en carpetes del 2016 perdudes al disc dur
Jo!
De buscar-te als bars de girar-me
Quan senta un cotxe passar
Quan algú em cride
Dues barres de pa integral
Per això del gluten, que diuen que és roí
D’escriure per les nits buscant
omplir un buit que mai has deixat
Seran un amb setanta-cinc cèntims
Arreplegar les sobres
De les conversacions
Buscar on no hi ha
Ací tens, espera que busque els 5 cèntims
Espera que busque
Un motiu per a no parlar-te per a dir
Adéu, bon dia!
Alguns dies
Estarem junts
Al meu cap tal volta
Al meu imaginari genial on la soledat
Aparenta no tindre cabuda
No tindre benvinguda
No ocupar lloc
Ni omplir el teu
El que tens guardat
El que t’he preparat aquests dies
El que espera
Com l’estiu espera
Que deixen de créixer les flors
Com qui espera al setembre
Que algun dia
arribe, o no, l’estiu
Alguns dies
Deixaré d’esperar-te
Seran els que d’eixe d’esperar
Trobar més motius,
raons per no pensar que t’estime
Alguns dies
La soledat omplirà més del que tu has pogut fer
Serà la que plene la plaça
La que m’ensenye a estimar-me
La precabuda
La que plena de mobles
la casa que t’he fet
la de les claus que has perdut,
les que no has volgut buscar
Possiblement
La que no has volgut emplenar
Potser no tenies mobles
O era jo, que pensava
Que una casa moblada
Era una casa plena
Que tindria la paraula nostra
a la bústia de l’entrada
que algun dia l’utilitzaríem
per a qualque cosa més que rebre les cartes
que t’envie que no lliges perquè no estàs
Alguns dies
L’estiu no serà un motiu
Per trobar a faltar
Per tornar a tirar de més
Per recordar-te
Odiar-te per no vindre
Tornar a
caure provar més persones
més tendes, comprar en la parada del costat
Per canviar de perruqueria
Canviar de casa
I fer un pany nou
Alguns dies
No seran tan genials
com aquests últims
No seran tu i jo
Alguns dies,
ni seran
Alguns dies
seran setembre
I quan arriben
Ja et podré contar com duc la casa nova
Per ara vaig a començar per la teulada
per oblidar-te
Però a açò últim
Sols li dedicaré alguns dies
I molts estius
I have already opened the box
